La Globalització

Considero important emmarcar les noves tecnologies en la societat d'avui. Cal per tant começar parlant de la globalització que es defineix com un fenomen complex determinat per:

-      L’obertura d'economies i fronteres,

-      L'increment dels intercanvis comercials,

-      Els moviments de capitals,

-      La circulació de les persones i de les idees,

-      La difusió de la informació,

-      Els coneixements i les tècniques,

-      Un procés de desregulació,

-      L’acceleració del canvi.

La globalització ha comportat nombrosos canvis a nivell econòmic i social que han traçat una vida laboral cada cop més complexa i diversificada. Així doncs, els tres grans trets definitoris del procés de globalització que han marcat el concepte de professió són, segons el meu parer:

-      La divisió del treball i la creixent especialització laboral,

-      La deslocalització de les empreses,

-      La creació de noves necessitats.

Pel que fa la divisió del treball i la creixent especialització laboral, és un mètode d'organització de la producció en el qual cada treballador s'especialitza en una fase de la producció que genera una major producció total. L'especialització del treball configura el model de professionalitat creant treballadors que tenen visions i coneixements concrets i precisos però no són capaços de pertànyer a una altra fase de la cadena productiva. Aquest concepte va estar introduït per Adam Smith a “La riquesa de les Nacions”.

La deslocalització de les empreses és el fet de traslladar la producció d'una fàbrica, oficina, seu, servei... a un altre indret. La deslocalització es produeix quan la suma del cost de producció i el transport d’aquest, resulta més econòmic que la producció a la primera ubicació. Aquest tret afecta la configuració de la professionalitat ja que treballadors de diversos indrets han de mostrar una major competitivitat o excel·lència del producte per tal que sigui més òptim a mitjà, curt o llarg termini localitzar el lloc de treball en un indret o un altre.

Pel que fa la creació de noves necessitats és un procés pel qual bens i serveis que fins ara havien estat necessitats de luxe o secundàries, passen a estar a l’abast de gran part de la població, fent d’alguna manera que la seva adquisició es faci fàcil però al mateix moment indispensable. Aquest fet pauta les professions creant-ne de noves, per tal que aquest nous bens i serveis siguin accessibles per a tothom. Un clar exemple d’això serien les empreses de telefonia mòbil que s’han creat en els darrers 15 anys.

Actualment per ser un professional ja no només és necessari saber allò que necessitem per dur a terme la nostra tasca. Les professions no estan marcades per una simple formació. Avui en dia, a més de saber, cal saber fer, saber estar i  saber ser.

Tal i com es diu en l’article de “Las competencias profesionales”: “Ya no es tan necesario saber muchas cosas como entender que lo importante es saber aprenderlas en el momento en que las necesitemos. El proceso de formación de una persona, de desarrollo de su profesión, deberá permanecer a lo largo de toda su vida activa y la adquisición de una parte fundamental de esta información será en lenguaje audiovisual y no escrito”.

A les competències tècniques que tot professional ha de tenir, cal aportar també competències metodològiques, de saber combinar els recursos i mobilitzar-los en un context; les competències participatives, de saber actuar i reaccionar amb pertinència, de saber transferir; i les competències personals, de saber aprendre i aprendre a aprendre i de saber comprometre's, en tots els nivells de desenvolupament de la competència, entre d’altres.