Informe de síntesi. Conclusions

Aquest informe és un resum i recull de tota la informació, reflexions, comentaris i experiències que han sorgit duran la realització de la PAC  1. Així doncs, la primera Pràctica d’Avaluació Continuada de l’assignatura de Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació en l’Educació s’ha compost de quatre activitats.

Durant la primera activitat, la d’avaluació inicial, vaig poder entendre el perquè i la importància de les tecnologies, però no només en la nostra realitat, sinó també en el paper fonamental que ha tingut al llarg de la història: descobriment del foc, de la màquina del vapor, de la impremta... Les noves tecnologies doncs, tenen un paper primordial a casa nostra que vaig copsar amb un mapa conceptual de coneixements previs juntament amb la resposta de preguntes relacionades amb els conceptes clau de l’assignatura.

La segona activitat constava de la creació d’un blog que encara segueixo elaborant. La veritat és que aquesta experiència va ser molt nova i útil, ja que va ser el primer cop que creava un recurs virtual com aquest.

La tercera activitat que vaig dur a terme, va ser la de participació en el debat. Aquesta la vaig trobar molt encertada i motivadora. És una experiència molt enriquidora poder comentar els teus pensaments i dubtes amb els companys de l’aula tot fent aportacions des de diferents bàndols. Torbo que primerament, és un gran exercici d’argumentació, ja que sovint et veus obligat a argumentar conceptes i esquemes amb els que no simpatitzes; i també és un gran exercici d’enteniment del sistema: com està organitzat, elements que hi influeixen, relació que té la tecnologia i la societat en la vida quotidiana...

Per últim cal esmentar la creació del mapa conceptual com a element englobador de tots els aprenentatges adquirits. D’aquesta manera tot allò sobre el que s’ha reflexionat ala activitat 1.1, tot allò desenvolupat  a la 1.5 i tot allò llegit, estudiat i entès al llarg dels mòduls i articles, és entès, contrastat i posat en ordre amb el seu lliurement.

Així doncs, i un cop acabada la PAC 1 m’agradaria concloure anotant la importància que tenen les tecnologies en el nostre rol de docents; i sobretot la importància que té la manera en com les apliquem.

Ara sóc més capaç de valorar la importància que tenen les TIC en la societat de la informació de delimitar el concepte de Tecnologia Educativa, sé com aplicar la TE als processos d’ensenyament i aprenentatge.

El procés que he seguit al llarg d’aquesta PAC el podria comparar amb qualsevol procés d’aprenentatge de la vida, des del moment en què s’aprèn a anar en bicicleta, fins el moment en que s’aprèn a llegir, a parlar en un altre idioma...

Durant aquesta PAC, al igual que en qualsevol procés d’ensenyament- aprenentatge, he tingut moments de satisfacció, al veure que el que feia tenia un sentit, una raó de ser i un perquè i que aquests aprenentatges s’anaven adquirint i fonamentant adequadament. De fet, la presentació d’aquest informe és una gran satisfacció per mi, ja no tant pel que representa com a treball acabat, sinó pel desenvolupament que he dut a terme al llarg de la realització. Doncs per arribar a aquest punt he hagut de passar també moments de frustració. 

Com en tot procés d’ensenyament- aprenentatge, he viscut moments de frustració i de bloqueig. Quan aprens a anar amb bicicleta i caus, i no pots aguantar l’equilibri i caus, i t’obres els genolls...Quan vols fer quelcom en el qual hi has posat molt d’esforç i motivació i no es compleix o realitza com tu voldries, ho veus tot molt “negre”. És en aquest moment, com en tot a la vida, que has de seguir-ho intentant, creant i vislumbrant els problemes o dificultats, com reptes a poder solucionar.

Així doncs, els grans reptes que he aconseguit superar han estat, entre d’altres: la capacitat d’analitzar de manera argumentada les causes, conseqüències i postures quotidianes davant la relació i implicacions entre Ciència, Tecnologia i Societat. En un principi tot semblava que es relacionés entre ell, de manera confosa i inexplicable; però de mica en mica vaig anar trobant la manera d’explicar el com i el perquè.

Un altre dels grans reptes va ser el fet de poder representar gràficament un sistema conceptual complex per mitjà d'eines digitals especialitzades, com és el Cmap tools. Un programa amb el qual no havia treballat massa anteriorment, i que a l’inici va ser molt complicat.

Per acabar, m’agradaria emfatitzar la importància del repte d’aglutinar tots els conceptes claus de l’assignatura en un sol mapa conceptual, que fos entenedor. La veritat és que no ha estat una tasca fàcil poder explicar la relació entre aquest conceptes bàsics de l’assignatura. Tot i que sovint siguin paraules i elements que utilitzem quotidianament, el seu ús de manera conceptual és laboriós i abstracte per entendre. 

Informe de síntesi. Desenvolupament

Comentari del mapa conceptual de l’Avaluació Inicial

L’avaluació inicial va ser l’activitat encarregada de descriure, contextualitzar i emmarcar els meus coneixements previs sobre l’assignatura. En aquest apartat vaig considerar la importància que té la tecnologia i la ciència a la nostra societat i el paper que hi juguen en l’educació. Així com la relació que ambdues tenen entre elles. 

Partint així del mapa conceptual realitzat en aquell moment, podem entendre les connexions primerenques que veia entre els conceptes de: ciència, societat, tecnologia i educació.

D’aquesta manera partim que l’eix central del mapa, són els conceptes: d’educació, societat, ciència i tecnologia. L’educació fonamenta la tecnologia i la ciència desenvolupant-les com a tals. Així doncs, la tecnologia i la ciència necessiten de l’educació i la formació per a desenvolupar-se per tal que les innovacions científiques i tecnològiques es duguin a  terme.

Tal i com es mostra en el mapa, la tecnologia i la ciència tenen una relació simbiòtica entre elles. Partint dels meus coneixements previs, entenia que ciència i tecnologia no poden existir l’una sense l’altre. En aquest moment entenia que la ciència era la part teòrica de la tecnologia, i que aquesta es basava en l’aplicació de les teories científiques i les duia a la pràctica.

En el mapa conceptual també exposo que ciència i tecnologia són dues matèries que s’apliquen en la societat en la qual vivim. I que per tant són un pilar fonamental d’aquesta. En la nostra societat és també on es desenvolupa l’educació la qual per existir necessita de la societat.

Segons les teories de la Psicologia Social, individu i societat tenen una relació de mútua necessitat i interconnexió. Aquesta relació és la que també establia entre els conceptes d’educació i de societat, no existeix societat de persones si no fos gràcies a una educació comú; i no existiria educació dins un marc o context social. És a dir, que no podem entendre l’una sense l’altre.

Tot i això un cop estudiat l’article de Domenech i Tirado, “Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia”, s’entén que ciència, societat i tecnologia no tenen aquest rols complementaris i tant meticulosament diferenciats; sinó que “s’argumenta la necessitat de parlar de ciència, tecnologia i societat com un tot que fa intel·ligible la realitat quotidiana en la que vivim”.

Comentari del mapa conceptual de la PAC 1

Donat el fet que entenem societat, tecnologia i ciència com “tres àmbits temàtics que es poden considerar tradicionalment com a diferenciats: la ciència és una cosa, la tecnologia, una altra, i també és una altra cosa molt diferent la societat. I no convé que es barregin. Ara bé, quan comencem a aprofundir en qualsevol d'aquests àmbits, es fa evident que les fronteres que els distingeixen són fràgils i incertes, de manera que no importa si l'anàlisi se centra en la ciència, la tecnologia o la societat, ja que al final es topa amb les tres entitats com un tot indiscernible”. 

En aquest nou mapa conceptual he integrat el concepte de societat de la informació. La nostra societat ja no és una cosa discernible de la tecnologia i la ciència; de fet és una propietat més d’aquesta. L’eix central doncs d’aquest mapa és la Societat de la Informació. Entenent-la com un concepte que aglutina els conceptes anteriors del primer mapa conceptual: Tecnologia, Ciència i Societat.

Entenem doncs la Societat de la Informació com aquella en la qual les tecnologies que faciliten la creació, distribució i manipulació de la informació juguen un paper important en les activitats socials, culturals i econòmiques. 

“La societat de la informació és vista com la successora de la societat industrial. Relativament similars serien els conceptes de societat postindustrial (Daniel Bell), postfordisme, societat postmoderna, societat del coneixement, entre d'altres. Aquest últim concepte semblaria estar emergint en detriment de la societat de la informació”.

En aquest nou mapa, la Societat de la Informació segueix tenint una estreta relació amb el que entenem per Educació. Per tant, una desenvolupa l’altre, sent impossible, entendre l’una sense l’altre. La relació entre ambdues és estudiada per la Psicologia Social.

La Societat de la Informació està basada de tres conceptes clau: la comunicació, tant en el seu procés com en el seu producte, s’ha convertit en font de productivitat i de poder com no havia passat abans en la història de la humanitat; la velocitat del canvi i la complexitat es converteixen en elements típics d’aquesta societat; i com Les TIC impacten en tots els sectors de la societat.

Aquest fort impacte de les TIC genera uns mites i alhora unes noves parcel·les de coneixement quan les apliquem en l’educació i la societat. Com a mites principals trobem

• Afavorir un model democràtic d’educació que facilita l’accés a totes les persones. Educació/formació per a tots.
• El mite de la llibertat d’expressió i la participació igualitària de tots.
• El mite de l’amplitud de la informació i l’accés il·limitat a tots els continguts.
• El mite del valor per se de les tecnologies.
• El mite de la neutralitat de les TIC.
• El mite de la interactivitat.
• El mite de “més impacte”, “més efectiu”, i “més fàcil del retenir”.
• El mite de les “reduccions”: “reducció del temps d’aprenentatge” i “reducció del cost”.
• El mite de les “ampliacions”: “a més persones” i “més accés”.
• El mite de les tecnologies com a manipuladores de l’activitat mental.
• El mite de l’existència d’una única tecnologia. La supertecnologia.
• El mite de la substitució del formador.
• El mite de les tecnologies com la panacea que resoldrà tots els problemes educatius   

Com a noves parcel·les de coneixement trobem les següents:

• L’ampliació eines d'aprenentatge
• La creació d’entorns flexibles
• La major capacitat d'interacció
• La flexibilització d'itineraris formatius
• La flexibilització d'estratègies de formació
• L’ampliació de la informació

Aquestes noves parcel·les de coneixement són creades gràcies a les TIC i alhora aquestes TIC condicionen l’educació actual, que les desenvolupen. Portant així a entendre l’Educació com un dels motors de la Societat de la Informació.

Així doncs la Societat de la Informació la podem entendre des de diferents vessants segons els determinismes i el grau en què es creu que la tecnologia té petjada en la Societat: poden ser: socio-determinista o tecno-determinista. Però amb el temps ha anat guanyant adeptes els plantejaments que fugen de les perspectives excloents d’un o de l’altre determinisme.  Actualment, trobem el model de “postulat d’heterogeneïtat”, que és hereu dels estudis etnogràfics en laboratoris.

Pel que fa els conceptes de Tecnologia i Ciència, segueixen tenint un paper fonamental en aquesta nova concepció. Així doncs s’explica que tecnologia i ciència fomenten l’Educació mitjançant les TIC i que aquestes també generen coneixement que l’aporten a la Societat.

El concepte de Ciència i la seva significació en la Societat és estudiat per diverses branques del coneixement, entre les que cal destacar la Psicologia de la Ciència i la Sociologia. Dins el marc d’estudi de la Sociologia, cal destacar la sociologia dels coneixement científic i la sociologia de la ciència.

Com a element clau final trobem el terme de la Tecnologia Educativa. Aquesta és l’encarregada d’estudiar la relació que existeix entre Educació, Tecnologia i Societat de la Informació.

Entenem per tant, la Tecnologia Educativa com el resultat de les pràctiques de diferents concepcions i teories educatives per a la resolució situacions referits a l'ensenyament i l'aprenentatge, recolzades en les TIC (tecnologies d'informació i comunicació).

La Tecnologia Educativa és un concepte creat als Estats Units i que està fonamentada per: la influència dels mitjans audiovisuals i mitjans de comunicació de massa aplicats al terreny educatiu; la introducció de la psicologia conductista en el procés d’ensenyament-aprenentatge; la introducció de l’enfocament sistèmic aplicat a l’educació; i les orientacions sorgides de la tecnologia de la informació.

Així doncs, la teoria de la comunicació ha servit per a comprendre que les imatges i missatges mediats no han servit únicament per a la transmissió d’informació,  sinó que també, les seves possibilitat d’acció s’amplien fins als paràmetres de les funcions estètiques, poètiques i estètiques. 

Pel que fa les aportacions de la psicologia en la Tecnologia Educativa, cal destacar tres gran corrents que més l’han influenciat: la psicologia de Gestalt, la conductista, i la psicologia cognitiva i constructiva.

L’aportació més significativa de la psicologia de Gestalt, és que fa les seves aportacions en el camp de les percepcions. Les aportacions de la psicologia conductista és que aporta: el valor del reforç, la formulació d’objectius operatius, l’ensenyament programat i la creació de dissenys específics. Pel que fa la psicologia cognitiva i constructiva aporta: la importància dels coneixements previs, i l’aprenentatge significatiu.

Pel que fa la introducció de l’enfocament sistèmic aplicat a l’educació, planteja dos enfocaments, un referit als mitjans didàctics (tecnologia en educació), i l’altre es refereix a la manera sistemàtica de dissenyar (tecnologia de l’educació).

Per últim cal comentar les orientacions sorgides de la tecnologia de la  informació que fan referència a les aplicacions a nivell empresarial i ocupacional. 

Informe de síntesi. Introducció

Aquest informe es planteja com un recull, no tant de les activitats realitzades al llarg de l’assignatura, sinó en el valor i significat que atribueixo als conceptes clau que envolten la matèria de les Noves tecnologies de la Informació i la Comunicació en Educació.

El meu grau de compromís davant d'aquesta assignatura segueix sent, tal i com el vaig descriure a inicis del curs, elevat degut a la importància i a la aplicabilitat dels conceptes i eines que es treballaran. D’aquesta manera els meus esquemes i conceptes sobre els temes bàsics de l’assignatura estan evolucionant i modificant-se segons el que vaig llegint, reflexionant i entenent.

Aquest informe, com ja he esmentat anteriorment pretén ser un recull de les l’experiència que ha suposat dur a terme les tasques de l’assignatura. Així doncs, en aquests es sintetitza el coneixement conceptual que he elaborat a partir de l’estudi de l’article de Domenech i Tirado, dels mòduls 1 i 2.1 de l’assignatura i de les diferents informacions dels fils presentats en el debat.

Aquest informe és un document estructurat amb una introducció, amb un desenvolupament que inclou dos diferents apartats: el comentari del mapa conceptual de l’Avaluació Inicial i el comentari del mapa conceptual de la PAC 1.

En el primer apartat del desenvolupament, faig referència a tot allò que entenia a l’avaluació inicial per Ciència, Tecnologia, Societat i Educació i els lligams que existeixen entre dits conceptes.

En l’apartat del comentari del mapa conceptual de la PAC 1, explico les relacions que entenc entre aquest conceptes i altres esquemes transcendentals per entendre la Societat en la que vivim, tot interrelacionant-los entre ells.

Per acabar exposo les meves conclusions fent referència a tot allò treballat al llarg de cada una de les activitats que formen la pràctica, tant els seus continguts teòrics, com les meves reflexions i aportacions.