Projecte. Descripció. Sessió 1

Projecte: I don’t know how to use an interactive whiteboard			Data: 25/05/12		Sessió: 1
Objectius:            Ser conscients del coneixement previ que tenim          Definir la pissarra interactiva i la seva funció			Competències: -       Communicativa, virtual, digital
Conceptes	Tasques i activitats			Observacions
Comunicació, era digital, virtual, xarxes socials... Power Point, diapositiva, IWB, noves tecnologies, software, tecnodeterministes, Cmap, rúbrica, sociodeterministes, problema, aprenetatge signifcatiu, contextualització...	Tasca 1: Introducció del projecte.			Coneix alguns recursos, d’altres li sonen, d’altres no sap utilitzar. Ella també es presenta.
	Individual, interacció.	Temps: 15 minuts
	Recursos: vídeo de presentació, facebook, blog (Annex 1 i 2)
	Descripció: Presentació dels diferents materials que serveixen per a comunicar-me virtualment i analitzar com poden servir dins l’àmbit educatiu.
	Tasca 2: Introduir la temàtica.			Està motivada i exposa el seu pensament a través del guió del power point.
	Individual, interacció.	Temps: 25 minuts
	Recursos: Power point (Annex 3)
	Descripció: Presentació del power point realitzat que permetrà situar el coneixement previ que es disposa.
	Tasca 3: Rubrica.			No coneixia el programa Rubistar però se’n surt molt bé amb la seva utilització.
	Individual, interacció.	Temps: 20 minuts
	Recursos: Rubistar (Annex 4 i 5)
	Descripció: Formular un seguit d’objectius que es volen assolir i crear una rúbrica.

Projecte. Disseny

Títol

I don’t know how to use the interactive whiteboard.

Agents personals

L’aprenent és la mestra d’anglès d’educació infantil i primària. És una mestra de 42 anys. Està en una situació de substitució en el centre i per tant s’ha hagut d’adaptar a la manera de treballar, als companys, als alumnes...

La mediadora de l’aprenentatge és la psicopedagoga del projecte, Marina Asensi Pous.

Agents tecnològics

La pissarra digital així com altres opcions digitals: webquest, Power Point, la webcam, gravadora de so, programes de modificació d’imatge i so, Internet, bloc de l’aula i del centre...

Descripció

La mestra d’anglès no sap com utilitzar el suport digital que té a l’aula. A més a més, cada aula presenta unes característiques diferents i diverses, tant d’espai com de capacitat i de resposta del alumnes. El seu objectiu és poder adaptar les sessions d’anglès, bàsicament als cursos d’educació infantil, a aquesta diversitat de necessitats i recursos.

Estructuració

Cal definir l’estat inicial, és a dir, els coneixements previs del quals es disposa. Orientar el treball en funció als objectius acordats, treballar i investigar, per a conseguir-los i avaluar el producte final. Segons el que diu Jonassen (1997): “els problemes ben estructurats presenten tots els elements del problema; requereix un nombre limitat de regles i principis que s’organitzen en una disposició previsible i prescriptible [...] presenten un procés de solució presentat i prescrit”.

En aquest cas en concret, el problema a solucionar presenta uns objectius “vagament definits o poc clars, i restriccions no exposades; té moltes solucions, vies de solució o cap solució i requereix que l’estudiant expressi la seva opinió personal” (Jonassen, 1997). El problema del qual es parteix és per tant, mal estructurat.

Complexitat

Per a resoldre el cas tractat, caldrà tenir en compte les tres dimensions que configuren la complexitat del problema. Hi ha per tant, una diversitat elevada de temes, funcions i variables que actuen en el nostre problema; el nombre d’interaccions dins els temes, funcions o variables també és força alt; i pel que fa la predictibilitat del comportament d’aquest tres elements cal dir que és poc senzill. En resum, el problema presentat, és complex, tot i que dependrà en gran mesura de les expectatives que mostri l’aprenent.

Especificitat del camp

Segons com apunta Jonassen (1997), “els problemes mal estructurats solen estar més situats, mentre que els que estan ben estructurats són més abstractes”. Aquest és un problema específic i que es treballarà de manera concreta en l’àmbit digital és per tant un problema situat.

Classificació de Jonassen

Aquest problema és de tipologia de resolució de dificultats. Segons diu Jonassen: “la resolució de dificultats comporta utlitzar símptomes per a generar i provar hipòtesis sobre diferents estats falsos”. Aquest problema doncs, requereix una combinació de coneixement dominant i de sistemes.

Demanda

Aparició

La mestra d’anglès fa menys d’un curs que treballa a l’escola i durant aquest darrer trimestre l’escola ha adquirit la pissarra i altres eines digitals. Per tant gairebé cap agent del centre sap com funcionen aquest recursos i ningú no la pot orientar. El problema doncs, sorgeix dels seus propis interessos.

Canalització del mediador

La mediadora per tal d’apropar el problema a l’aprenent ha de reformular el problema i el punt de partida del projecte. El problema, presentat inicialment com una incapacitat, una inseguretat de l’aprenent ha de canviar i ser vist com un punt de partida, des de on s’encetarà el camí de l’aprenentatge. Per això el primer objectiu de la mediadora és reflexionar sobre el propi problema, definir-lo i reflexionar-hi a partir dels coneixements previs dels quals es parteix.

Per tal de definir i situar el problema caldrà posarà de manifest el paper de les noves tecnologies en la societat actual. Es mostraran alguns recursos i enllaços que fins i tot s’han treballat a l’assignatura, per tal que la mestra vegi aquesta problemàtica inicial com a l’eix dinamitzador del seu coneixement en l’ús de les diferents eines a l’aula.

Un cop redefinida la situació i els continguts previs de l’aprenent. Caldrà presentar i teixir els objectius als quals s’arribarà. Cal remarcar que l’objectiu de les sessions no serà tant “donar el peix a la mestra, com ensenyar-la a pescar”. En altres paraules, es pretendrà trobar el camí per aprendre a utilitzar autònomament els recursos virtuals a l’aula, i no tant ensenyar de manera puntual com funciona la pissarra digital.

Context de l’activitat

El context de l’activitat està marcat per les respostes i interès de la mestra, així com del centre i dels tutors d’educació infantil i primària.

Característiques de l’aprenent

Les capacitats cognitives de l’aprenent són altes, cal mencionar, a més a més, que és una persona d’edat mitjana fet que fa que tingui certes nocions en el camp de la informàtica. Pel que fa les característiques emocionals i actitudinals està molt motivada, cal recordar que ha estat ella mateixa qui ha formulat la demana.

Objectius específics

-          Emprar eines útils a l’aula.

-          Seleccionar el material significatiu del que no l’és.

-          Crear una base de dades amb la recerca de recursos.

-          Compartir informació i coneixement amb altres docents.

-          Conèixer els punts forts de les noves tecnologies a l’aula.

Cal dir que un dels objectius principals del projecte serà aprendre a utilitzar autònomament els recursos virtuals a l’aula, de manera que en un futur sigui ella mateixa qui trobi les seves pròpies respostes en l’àmbit digital.

Continguts

Conceptuals:

-          Utilitzar els programes que ofereix la pissarra digital.

-           Conèixer el vocabulari específic d’aqeust camp.

Procedimentals

-          Compartir recursos amb altres mestres.

-          Trobar informació útil a la xarxa.

Actitudinals

-           Mostrar positivitat envers les dificultats que ofereixen les noves     tecnologies.

-          Fomentar una visió crítica en la utilització de les noves tecnologies.

Seqüenciació

El programa estarà format per tres grans blocs, cada un format per diferents sessions:

-         Coneixements previs (1a sessió)

-           Reformulació del problema (2a sessió)

-         Treball en profunditat (3a i 4a sessió)

-         Avaluació i cloenda (5a sessió)

Fonamentació psicopedagògica

El plantejament del problema es fa a través de la mestra/aprenent,  que planteja les seves pròpies limitacions. La fonamentació psicopedagògica d’aquest disseny es basa en la concepció constructivista de l’ensenyament i l’aprenentatge escolar, tractada per: Piaget, Vigostki, Bruner, Ausubel...

Aquest enfocament veu l’aprenentatge com un procés constructiu i significatiu en el qual l’alumne, a través del seus coneixements previs, va elaborant nous models mentals i produint un canvi conceptual per tal d’arribar a crear un desenvolupament actiu en el qual s’acabi reflexionant sobre el propi procés d’ensenyament- aprenentatge.

Al llarg de les diverses sessions la mediadora anirà resolent els dubtes que sorgeixin des d’una interacció motivadora, flexible i individualitzada. És a dir, es tindrà en compte el ritme de treball de l’aprenent i s’adequaran les activitats a les seves necessitats i capacitats. D’aquesta manera es seguirà una metodologia comprensiva, serà l’aprenent qui crearà coneixement i no el reproduirà; constructiva, partint dels propis coneixements; activa, sent ell el dinamitzador; reflexiva i autoavaluadora.

Per tal de plasmar tota aquesta activitat significativa s’utilitzaran models computacionals. Segons el que diu Jonassen “l’activitat que afavoreix la construcció d’un model mental de manera més consistent i productiva és la construcció de models computacionals. És a dir, usar l’ordinador per a construir models del que s’ha estudiat proporciona una representació física dels processos mentals de la construcció de models.”

D’aquesta manera, al llarg de totes les sessions s’esquematitzarà l’aprenentatge amb models físics que alhora seran útils com a recurs que l’aprenent pot utilitzar amb els seus propis alumnes.

Procediments i criteris d’avaluació

Aquest serà un programa amb autoavaluació a través de les sessions i lliçons planificades i portades a la pràctica a l’assignatura d’anglès. Així doncs els diferents procediments d’avaluació consistiran en:

- L’aprenent omple una rúbrica amb allò tractat a cada sessió.

- Les pròpies sessions que l’aprenent fa a les classes d’anglès.

- Mapa conceptual que englobi tots els conceptes. 

En aquest projecte l’avaluació és una part més de l’aprenentatge significatiu i per tant ens permet seguir amb el projecte. L’avaluació serà continuada i regularà la nostra pròpia actuació. Per tant l’avaluació jugarà un paper fonamental en aquest projecte en diverses fases.

L’avaluació inicial, en un primer terme permetrà conèixer els coneixements previs de l’aprenent, així com el que espera del programa. Es durà a terme també una avaluació formativa que seguirà tot el pla dissenyat i una de sumativa que es farà visible amb la implementació dels continguts en el context de les lliçons d’angles.

Previsió de temporalització

La temporalització del programa serà d’aproximadament un mes i mig, tot i que aquest s’entén també que acabarà sent un procés d’auto- formació permanent per a la docent.

Projecte. Introducció

Per tal d’entendre aquesta darrera activitat de l’assignatura de noves tecnologies, cal tenir presents tots els treballs realitzats anteriorment. Parlo, no tant de totes les activitats de la matèria, sinó de tots i cada un dels continguts de Psicopedagogia com de Magisteri. Així doncs, la realització del projecte que a continuació és desenvolupa és la culminació de cada una de les competències, habilitats, actituds i coneixements que fins ara he anat adquirint.

És un projecte desenvolupat seguint la perspectiva d’Ausubel, d’aprenentatge significatiu. S’ha buscat, doncs, construir el propi coneixement a través del descobriment de nous continguts. D'acord a l'aprenentatge significatiu, els nous coneixements s'incorporen en forma substantiva en l'estructura cognitiva de l'alumne. Això s'aconsegueix quan l'estudiant relaciona els nous coneixements amb els anteriorment adquirits, però també cal que l'alumne s'interessi per aprendre el que se li està mostrant, és a dir ha d’aparèixer una motivació.

És per tant aquest nou coneixement, tal i com indica Jonassen (2003) durador, contextualitzat, actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, i reflexiu, personal.

Així doncs aquets projecte presenta dues vessants, el meu propi aprenentatge com a alumne de psicopedagogia; i el projecte en si presentat que descriu el disseny, la implementació i l’avaluació d’un projecte final titulat: “I don’t know how to use the interactive whiteboard”.

Consisteix doncs en el plantejament d’un problema que guia tota l’activitat. Segons Jonassen (1997) quan ens proposem un objectiu i no sabem com aconseguir-lo perquè hi ha alguna cosa que desconeixem, aleshores és quan tenim un problema, que és l’inici del projecte. El problema sorgeix dels aprenents i del seu context, interessos, motivacions...

En el cas exposat, la mestra de l’escola on treballo presenta la problemàtica de no saber utilitzar un material interactiu del qual disposa, la pissarra interactiva. Aquest problema, alhora està mediat per les noves tecnologies. Segons Rodríguez Dièguez (1994) l’objecte de la Tecnologia Educativa apunta al disseny, l’estructuració, la presentació i l’optimització de mitjans i instruments didàctics. En resum, la tecnologia educativa possibilita la resolució de problemes i és on rau la problemàtica de l’aprenent.

Tal i com diu Ausubel i Jonassen, en l’aprenentatge significatiu es conceben els coneixements previs de l'alumne com termes d'esquemes de coneixement, els quals consisteixen en una representació mental que posseeix una persona en un moment determinat de la seva història sobre una part de la realitat. Aquestes representacions varien gràcies al descobriment o a la instrucció i són els que anomenem el canvi conceptual.

Així doncs, el paper que juga l’ensenyant al llarg d’aquets model cognitiu és el de guiar l’aprenentatge. Ha estat necessari doncs, conèixer els coneixements previs de l’alumne, per tal de saber que allò que se li presentarà es podrà conceptualitzar i contextualitzar amb les representacions que ja es disposen. Ha fet falta a més a més, organitzar i presentar de manera lògica i jeràrquica els continguts i jugar amb la motivació.

Mapa Conceptual. Aprenentatge significatiu

Projecte. La motivació

El problema inicial ha estat i és el motor de l’aprenentatge. La incertesa i la inseguretat són els factors que produeixen la motivació a aprendre. És necessari doncs, veure’ls com a mediadors i dinamitzadors de l’aprenentatge.