Debat. Síntesi

En una o unes poques frases: una nova idea que us hagi sorprès, que us hagi copsat, que potser heu acceptat o adaptat a la vostra manera de veure el món educatiu i la pràctica educativa.

Del fil de canvis em quedo amb la idea que la tecnologia és com una eina més a l’escola i un recurs més que podem utilitzar o no, seguint el nostre criteri. El vídeo m’ha semblat un gran resum, original i interessant sobre la nostra societat i com la podem orientar cap a un canvi.

Del fil sobre l’elaboració o transmissió de coneixement i del rol del professor, vull destacar la idea que les noves tecnologies són un recurs més, no pas l’objectiu en si del sistema educatiu. En general les idees d’en Roger Shank són molt interessants i útils per tots aquells, que com nosaltres, ens dediquem a l’educació.

Del fil sobre la gran idea de Binta m’agradaria repetir el que ja he comentat al debat sobre la visió que tenim del món i del que ens envolta. Sovint donem per fet que tothom pensa i actua com nosaltres. El vídeo en si m’ha semblat extraordinari, tot i que en un inici semblava ser un documental més, fet des d’una perspectiva occidental, el final és copsador i molt emotiu.

Valoreu la vostra pròpia participació en funció dels criteris d’avaluació

La postura que he hagut de defensar ha estat la postura socio-determinista. De fet crec que aquest ha estat el fet que més m’ha costat seguir al llarg del debat. En general sóc una persona que sempre intenta veure els matisos de les coses. Per mi res és blanc o negre, tot ocorre des d’una escala de grisos. Les meves idees eren sovint difícils d’argumentar, és molt complicat actualment deixar de banda tots els aspectes positius que poden aportar i que aporten les noves tecnologies.

Tot i això, sempre he seguit una certa claredat expositiva en forma d’argumentacions i contraargumentacions. Considero que he adequat positivament les meves intervencions respecte a les diferents propostes de discussió dels meus companys. És a dir, sempre he fet referència a allò que els altres deien per tal de contraargumentar-ho o donar-li suport. En totes les aportacions també he tingut en compte allò que es feia referència en el material i a les guies que donava el consultor.

D’altra banda també he aprofundit en els temes que m’interessaven; com és el cas de la transmissió del coneixement on he llegit teories de Chomsky, Foucault, Meireu, John Dewey i Avlin Toffler; o he buscat altres recursos i vídeos al youtube. Pel que fa el fil del canvi he buscat documents alternatius i d’altres assignatures com podria ser el text d’Educar en temps d’incertesa. Pel que fa el fil d’Àfrica he buscat informació històrica contrastada, així com documents, com el Fórum mundial sobre Educació.

En resum, crec que he seguit amb el grau d’interacció i coherència respecte a les aportacions d’altres companys, sempre tenint-les en compte i comentant sobre les seves idees, prèviament exposades.

D’altra banda, he tingut un segui de problemes tècnics (en aquesta Universitat les noves tecnologies juguen un paper fonamental) i he hagut d’enviar les intervencions durant els últims moments.

Trieu un o dos companys que destacaríeu per la seva bona participació.

M’agradaria donar dos exemples de companyes que he seguit al llarg d’aquest debat. Totes dues de bàndols diferents, han aportat idees sempre innovadores i amb criteri. Així doncs, de la Raquel Jiménez per les seves aportacions socio-deterministes en el fil d’aprenent fent. També destacar les aportacions tecno-deterministes de la Cristina Checa que defensava idees oposades a les meves però que m’han fet veure altres punts de vista concretats amb exemples i opinions diversos. 

Debat. La gran idea de Binta

El món occidental segueix tenint una concepció post-colonitzadora envers Àfrica. Molts de vosaltres, com la Lara Capella, apunteu que és una necessitat que l'Àfrica adopti mesures per introduir les noves tecnologies a la seva educació, ja que aquestes són la base del desenvolupament econòmic i social "Es necessària perquè la humanitat avanci com a tal. Sense avenços tecnològics encara seriem a l’edat de pedra". 

Molt bé, possiblement les noves tecnologies siguin la base del desenvolupament econòmic i social a casa nostra, però perquè ho hauria de ser a l’Àfrica? A més a més, les noves tecnologies no contribueixen a res si després no les saps utilitzar. De que serveix tenir un rellotge suís si després no saps perquè sona al migdia?

Sota el meu punt de vista i responent a algunes aportacions tecnodeterministes, la tecnologia no es crea per facilitar la vida de la societat. La tecnologia fins ara s’ha creat i desenvolupat per temes purament econòmics. Perquè es va començar a vendre el cotxe durant els anys 60? Per tal que les famílies poguessin anar de vacances? No, es va comercialitzar per extreure’n els màxims beneficis. La comercialització de la rentadora, també va suposar un gran canvi en la societat, entre d’altres coses va permetre l’emancipació de la dona. Però l’objectiu principal de la persona que les venia era que les dones s’alliberessin de fer la bugada o fer els màxims beneficis? Què la dona musulmana tingui accés a Internet no tindrà també un rerefons politic-economic?

Si introduïm les noves tecnologies a l’Àfrica tal i com senyala en Joan Puigserver, considero que correm el perill que els països africans estaran “replets de maquinària mèdica, ordinadors, pissarres digitals... Però sense metges, ni mestres, ni enginyers, ni arquitectes... No trobes que abans que la tecnologia ha d’estar la persona?”. 

D’altra banda i com a exemple, a Brasil i altres països sud-americans passa això que comentem que podria passar a l’Àfrica. La gent no té diners per comprar-se sabates però té l’últim Iphone o un ordinador portàtil. La meva pregunta és: això un és un altre tipus de colonialisme, el colonialisme tecnològic dels països del nord amb els del sud?

Considero doncs, que el més important a l’Àfrica no són les noves tecnologies, ho és l’educació. “És millor ensenyar a pescar que no que et donin un peix”. Considero que el primer pas a l’Àfrica és una educació universal i gratuïta, per tal que després ells desenvolupin la seva pròpia tecnologia, orientada a les seves necessitats, i no a les necessitats que nosaltres tenim o a les necessitats que nosaltres creiem que ells tenen. 

Ara el problema que es presenta és el de com educar? Alguns de vosaltres ja ho heu esmentat, com la Natalia Grau, el que falta a l’Àfrica és: formació, polítiques educatives, i sobre tot compromís social, però per part de la resta del món. "Disposar d'una educació de qualitat".Recomano la lectura del Fòrum Mundial sobre l’Educació i el document que resulta del congrés (a Dakar). Aquest és un text destinat a tractar la necessitat i la importància de l’educació per a tothom. En el document trobem una declaració d’intencions plantejada per la UNESCO, on hi ha una manca de relació entre un programa plantejat des d’occident, descontextualitzat i sense implicar la realitat dels països subdesenvolupats; i el lloc on es durà la pràctica, Àfrica.

D’altra banda, l’educació és important a l’Àfrica però en l’actualitat més de 900 milions de persones no tenen accés a l’aigua corrent. És per aquest motiu que ens podem preguntar: aquests infants i adults no escolaritzats que preferirien aigua o educació? Per tant, caldria ajustar aquests objectius educatius, plantejats des d’una perspectiva antropocèntrica i occidentalitzada. Com ens podem plantejar educar tot el món si hi ha països en els quals les necessitats més bàsiques no estan cobertes? El que també està clar és que l’educació és la clau. 

En general i com a mode de conclusió, m’agradaria destacar la visió antropocèntrica que tenim del món. I un gran exemple d’això ho seria aquest curt, ja que segurament mai no ens havíem plantejat que una família africana adoptés un nen occidental. D’entrada fa riure, però després te n’adones de  la sensibilitat del vídeo i de que tantes tecnologies i desenvolupament econòmic que ens pensem que tenim, tampoc serveixen per massa.

Debat. El rol del professor

Estic molt d’acord amb les idees que exposen la Raquel Flores i la Montserrat Curulla del mestre com artista. El rol del docent ha de basar-se en extreure de cada recurs, metodologia i idea allò que és interessant per treballar a l’aula de manera contextualitzada i amb un grup d’alumnes determinat. El mestre crea, innova, guia i desenvolupa.

En general totes les aportacions tecnodeterministes, van encaminades a dir que el món digital ajudarà els nostres alumnes a crear coneixement a partir d'informacions. D’altra banda, considero que, tal i com apunta la Nuria Gou amb el seu exemple de la cuina, crec que cal remarcar que aquestes ajudes només podran ser útils quan entenguem que les noves tecnologies són un recurs viable i útil, sempre i quan el basem en l’experiència.

Com a mode de conclusió només cal dir que “l’escola ha d’estar enfocada a ensenyar per experiències”. Hem de fer un replantejament de l’escola, buscant nous recursos i noves propostes pel sistema educatiu. Les noves tecnologies podrien ser una d’aquestes propostes, però sens dubte no la fonamental. Les noves tecnologies són un recurs més, no l’objectiu en si del sistema educatiu.

Debat. Canvis

Considero que tots tenim clar, tant socio com tecno deterministes, que el canvi es present a la societat actual; d'una manera directa i d'impacte brutal. La societat en si implica canvi i dinamisme continu. El problema que tenim avui dia, i podria dir sempre, es: com enfoquem aquest canvi dins les escoles i com les noves tecnologies (definides en si mateixes com a dinàmiques i canviants) hi poden influir?

Partint d'una concepció sociodeterminista, i contestant a algunes idees tecnodeterministes (Lorena, Anna Abad...), considero que no hauríem de caure en el topic de pensar que la innovació sempre es bona i que la tecnologia es crucial a les nostres vides. Òbviament la tecnologia es un element important en la societat, però també ho es l'art, la cultura i les relacions socials i humanes de les persones. 

No hem de caure en els mites que presenta Cabrero i que s'han generat degut a que la ciència ha imperat en la societat actual, en els estudis sobre la tecnologia i en la bipolarització de la concepció de tecnologia. 

Moltes aportacions deterministes reclamen i posicionen les noves tecnologies com una eina fonamental a les escoles. El meu punt de vista es que hauríem d'entendre les noves tecnologies com una eina mes de l'escola, que ben utilitzada es molt útil, però que no sempre es la mes eficient ni la millor.

La clau esta en, tal i com alguns de vosaltres heu apuntat, en utilitzar la tecnologia, però utilitzar-la amb criteri. Per tant em puc demanar: Que es mes important, tenir bons recursos tecnològics o ser un mestre amb recursos?

Debat. Aprenent fent

Crec que a aquestes alçades tothom està d’acord en dir que “el coneixement no es pot transmetre, només es pot elaborar al cervell de cada persona gràcies a la interacció a amb el context”.   Els coneixements es poden portar a la pràctica, i es poden entendre però mai transmetre. Les persones no som “pendrives” amb informació emmagatzemada; les persones som mecanismes que aprenem gràcies a un conjunt de factors, entre d’altres el context.

És per això, que no hauríem de confondre que la cultura i els valors es transmeten, gràcies a la característica humana de que som éssers socials i que per tant necessitem estar en contacte constant amb els altres individus. Tot i això, això no explica res més que la interacció societat- individu. Recomano veure la pel·lícula “El niño salvaje” de Truffaut. En la qual el nen salvatge no es capaç de viure en societat pel fet que no ha desenvolupat les capacitats pertinents per relacionar-se, però si que és capaç d’aprendre quan percep certes experiències.  

Tal i com cita Punset a l’entrevista amb Roger Schank, “dime algo y lo olvidaré, enseñame algo y lo recordaré, pero hazme participe de algo y entonces lo aprenderé”, l’aprenentatge implica una pràctica. Actualment el nostre sistema educatiu, deixant de banda alguns factors com l’educació universal entre d’altres, segueix el mateix disseny i plantejament que a l’edat mitjana. En el qual només una persona era la portadora del coneixement. Recomano aquest acudit de la Mafalda, que és un clar exemple d’aqeust fet.

Cal doncs, una reforma total del sistema educatiu; que canviïn des de les aules, fins a les relacions que s’hi desenvolupen; un canvi orientat i plantejat per a que la societat sigui el mitjà i el fi d’aquesta futura educació. En aquest nou plantejament les noves tecnologies juguen un paper important, però no transcendental (tal i com algunes idees tecnodeterministes apunten). Un clar exemple d’això seria el test mèdic de reflexos que es fa per aprovar el carnet de conduir. Amb tots els videojocs que existeixen sobre automòbils, aquest test és gairebé prehistòric i fins i tot inútil.

Una idea que considero interessant a destacar en tot això es la que dona Roger Shank a l’entrevista, sobre el recurs educatiu de geografia. Per què les escoles no van voler aprofitar aquest recurs? Quin és el problema de què tots els alumnes no aprenguin el mateix? Per què tothom encara estem enclavats en un passat educatiu en què el mestre tenia la raó absoluta? La única resposta possible que se m’acudeix és la por al descontrol de les masses. Si no ensenyem el mateix a tothom serà més difícil que tots seguim un mateix patró de conducta? Recomano el llibre de “les profesiones inabilitantes” de Meireu en el qual dona una aproximació a aquest tema; així com els autors Foucault, i la seva idea de poder i Chomsky amb les seves idees anarcosindicalistes.

Cal doncs, tal i com la Raquel Luque ha comentat, un nou sistema educatiu basat en la pràctica, en el qual cada alumne sigui partícip del seu procés d’ensenyament- aprenentatge, en el qual l’aprenentatge significatiu sigui allò que volem aconseguir, deixant de banda les classes magistrals i la homogeneïtzació de l’educació. "Si ens centrem en la tecnologia igual que vam fer amb el llibre de text no aconseguirem res, un bon aprenentatge s’aconsegueix per mitjà de diferents vies, hem d’aprofitar tots els recursos disponibles, no només els tecnològics. El docent no pot dependre de cap recurs educatiu per ensenyar"

Però tal i com apuntava d'alguna manera la Raquel Jiménez, no podem demanar que els nenes duguin a terme un aprenentatge significatiu, si nosaltres som a mestre no els hi donem les eines per que ho puguin ser. De fet, l’educació que tots nosaltres hem rebut a les diferents universitats ha estat un ensenyament basat en tres o quatre anys de teoria i tres simples mesos de pràctica. Com a  mestres hem d’aprendre, tal i com apunta Roger Shank, així com la Maria Sales, entre d’altres; a ser tutors i no expert en la matèria.