Els nous requeriments professionals

En l’article d’Alfonso Jiménez, s’afirma que el mercat laboral està, com qualsevol mercat, format per: l’oferta d’uns treballadors que estan disposats a donar el seu temps, coneixement, esforç, qualificació o competències, a canvi d'un salari; la demanda composta per tots aquells que requereixen persones que s’ofereixin; i les regulacions de mercat.

El nostre país ha de millorar la seva competitivitat ja que en els rànquings internacionals tenim una posició que no ens correspondria. Cal aleshores, fer un canvi en el mercat laboral per augmentar aquesta competitivitat.

Trobem diversos factors que defineixen la baixa competitivitat laboral espanyola:

-      pocs joves per a treballar,

-      envelliment de la població,

-      augment del nombre de treballadors,

-      reformes legislatives per la conciliació de la vida laboral i la personal,

-      nous valors de treball,

-      baix nivell educatiu dels joves,

-      altes taxes d’atur,

-      els costos de personal,

-      la globalització i

-      un sistema públic de pensions difícilment viable.

D’aquesta manera, i segons Alfonso Jiménez, cal crear una Reforma Laboral amb un marc jurídic -laboral per tal de millorar la capacitat competitiva espanyola. Cal tenir en compte també, que seria un reforma no tan sols laboral, però també educativa, de pensions, d’immigració, d’igualtat...

Amb la Reforma Laboral, s’hauria de contemplar:

-      un augment de la natalitat,

-      l’allargament de la vida laboral,

-      la vinculació de la política immigratòria al mercat laboral,

-      la modificació dels models d'atur,

-      la vinculació a l'empresa amb el sistema educatiu,

-      la facilitació d'incorporació dels joves al mercat de treball,

-      la permissió de la baixada acordada de salaris,

-      la facilitació de la mobilitat,

-      l’evitació de l'absentisme amb un major control,

-      l’aplicabilitat als salaris de variables en funció de la productivitat,

-      la facilitat de reduir els costos salarials,

-      una major definició de les hores anuals treballades,

-      la simplificar els mecanismes de la negociació col·lectiva,

-      la reducció dels costos socials per l'empresa,

-      la transformació del sistema de pensions.

En termes generals aquest article, és fàcilment relacionable amb el mercat laboral actual i futurible. El passat 12 de febrer de 2012 va entrar en vigor el Reial Decret Llei aprovat pel Consell de Ministres sobre la Reforma Laboral.

Així doncs, la nova Reforma Laboral està marcada per les contemplacions que fa l’Alfonso Jiménez en el seu article. La vinculació a l'empresa amb el sistema educatiu es durà a terme gràcies a la reforma del contracte de formació i aprenentatge, en el nou model el període de pràctiques s’amplia fins els 30 anys i els treballadors podran rebre la formació per part de les empreses que siguin aptes; també impulsant el contracte de temps parcial, farem que la incorporació dels joves al mercat de treball sigui més fàcil. Com a conseqüència del nou contracte de formació i aprenentatge facilitarà també la mobilitat.

A més a més, gràcies a les facilitats de contractació que es dona a les PYMES i  al contracte de formació, el mercat oferirà un canvi a l’actual model d'atur i reduirà els costos salarials. Aquesta reforma també regula per primera vegada a Espanya el teletreball, que reduirà els costos socials per l'empresa i d’alguna manera simplificarà els mecanismes de la negociació col·lectiva, evitant la sociabilització entre els treballadors; d’altra banda el teletreball permetrà una major conciliació laboral i personal permetent d’alguna manera un augment de la natalitat, tal i com es formula a Educaweb.com.

La flexibilitat interna de les empreses que formula la reforma permetrà: la vinculació de la política immigratòria al mercat laboral, la permissió de la baixada acordada de salaris, l’aplicabilitat als salaris de variables en funció de la productivitat i rendiment i una major definició de les hores anuals treballades, enlloc de setmanalment o mensualment.

La reforma laboral, gràcies a la modificació de l’Estatut dels Treballadors, permet simplificar els mecanismes de la negociació col·lectiva. Així doncs, gràcies a la regulació de l’extinció del contracte, es facilita: la reducció dels costos salarials i socials, la permissió de la baixada acordada de salaris i la mobilitat.

La reforma també pretén evitar fraus, absentisme i economia submergida, fent complir la llei en cas de prestacions d’atur, fent alhora que realitzin activitats de benefici a la comunitat. També pretén millorar l’eficàcia de l’avaluació de la incapacitat temporal a través de mútues d’accidents laborals. La reforma pretén eliminar l’absentisme, eliminant la vinculació del grau d’absentisme del treballador i la plantilla per a justificar l’absentisme com a  causa d’acomiadament.

D’altra banda, i pel que fa la relació de l’article amb la situació sociopolítica del moment, la transformació del sistema de pensions i l’allargament de la vida laboral es van reformular gràcies a la nova llei de jubilacions que entrarà en vigor a partir del 2013. La introducció d'aquesta Llei es farà de forma progressiva amb un període transitori de fins al any 2027. La llei fixa l'edat de 67 anys per a la jubilació.

L’article llegit marca una certa relació amb els requisits dels professionals i treballadors en general, que s’hauran d’incorporar i  desenvolupar en el nou mercat laboral.

Així doncs, la nova configuració de la professionalitat, tai i com s’indica al Periódico de Catalunya del dia 25 de març, “l’ocupació sense preparació disminuirà un 19% en una dècada” en la Unió Europea. Deixant a un segon terme les professions dedicades a la indústria i augmentant considerablement la demanda de professionals de serveis i de comunicació i transport.

La demanda del mercat laboral canvia gràcies al procés globalitzador i a la conjuntura actual i per tant també ho ha de fer la configuració de la professionalitat que forma l’oferta del mercat de treball. Actualment, arribar a ser un professional vol dir "confessar-se a través del propi treball", és a dir: saber, saber fer, saber ser i saber estar.

La professió avui en dia té una definició més amplia, ja que està caracteritzada pel domini de tècniques especialitzades, però també de “valors i codis de conducta que, normalment, deriven de la pertinença a una associació”.

En un moment en el qual tot està en transformació constant, la reforma política que s’ha fet facilita aquest procés renovador persistent i per tant ja no podem entendre la professió com un ens estàtic, cal doncs, dotar al concepte de professió la competència d'acció professional. Aquesta consisteix en un conjunt de coneixements, capacitats, destreses i actituds que una persona posseeix i posa en pràctica per afrontar de manera eficaç les demandes de les empreses i les situacions laborals del moment: màxima competitivitat, mobilitat constant, formació permanent, comunicació amb l’entorn...

Tenint en compte tot el marc polític, social, econòmic, educatiu i laboral, la figura de l’orientador professional ha de respondre també amb aquest tarannà actiu i innovador. L’orientació acadèmica i professional es defineix en si mateixa dins el concepte mateix de professió, un orientador ha de tenir competències tècniques, metodològiques, participatives i personals.

Es tracta doncs d’un professional d’intervenció psicopedagògica, la tasca del qual consisteix en “potenciar l'aclariment de possibilitats personals amb sentit, mitjançant la identificació, elecció i/o reconducció d'alternatives acadèmiques, professionals i personals, d'acord amb el seu potencial i projecte vital, contrastades al seu torn amb les que ofereixen els entorns formatius, laborals i socials”.

Actualment les exigències de la societat són aquelles que marquen els mercats: l’obertura d'economies i fronteres, l'increment dels intercanvis comercials, la difusió de la informació, l’acceleració del canvi, la divisió del treball i la creixent especialització laboral, la deslocalització de les empreses, la creació de noves necessitats...

Així doncs, la formació que actualment rep l’orientador està en concordança absoluta amb les exigències de la societat actual. Orienta gent més preparada, més especialitzada, amb més coneixements, amb més accés a la informació, amb més capacitats per l’ús de les noves tecnologies...

És cert que les professions estan en general “més”, però “més” en relació a què? És cert que en termes generals estem més preparats que els nostres pares, més especialitzats, amb més coneixements, amb més accés a la informació, amb més capacitats per l’ús de les noves tecnologies; però “més” no sempre vol dir “millor”. Tenim més accés a la informació, però som crítics amb aquesta informació?

Com he esmentat anteriorment, les exigències de la societat són aquelles que marquen els mercats. Als mercats els interessa tenir gent crítica? O bens que circulin seguint els paràmetres que les empreses fixen? Perquè la reforma laboral permet que els treballadors rebin la formació en la pròpia empresa? Aquesta formació seguirà el model objectiu i crític que fins ara es volia impartir a les universitats o bé, un model amb valors marcats afins als de l’empresa?

Els canvis que es produeixen en el mercat laboral afectaran a les competències de l’orientador professional.

-      Pel que fa les competències tècniques, els coneixements de l’orientador aniran relacionats amb el desenvolupament de la infantesa i joventut, però també amb els adults. Actualment, la formació és permanent i per a tota la vida i la tasca de l’orientador cal que s’adapti a aquesta nova necessitat. A més a més, com a conseqüència al canvi constant l’orientador cal que entri en un procés personal de renovació i formació constant.

-          Pel que fa les competències metodològiques, cal seguir un model tridimensional amb les finalitats, els objectius i els mètodes. Cal que sàpiga dissenyar, implementar i avaluar programes i intervencions d’orientació i assessorament.

-      Pel que fa les competències participatives, han de mostrar, al ser un treball amb persones, un elevat grau d’empatia i d’intel·ligència emocional.

-      Pel que fa les competències personals, ha de ser un professional amb un elevat grau d’autonomia personal i regulació d’emocions.