domingo, 17 de junio de 2012

Mapa Argumentatiu. Argumentació

¿Podeu arribar a alguna conclusió sobre la interacció i la construcció del coneixement en aquell fil?. ¿Es va construir coneixement compartit? ¿Es van atacar les premisses o tesis de les argumentacions precedents? Féu servir el model de Toulmin i cmap.

En el fil escollit és el de “La gran idea de Binta”, ja que ha estat un fil amb nombroses participacions i idees força diferents però que totes conduïen una mica al mateix plantejament. En aquest fil es pretén seguir el model proposat per Toulmin. Però s’han extret per al mapa conceptual, de forma representativa aquelles aportacions que semblaven més clares.

Considero que cada una de les aportacions mostra un procés de reflexió i d’enriquiment personal, que es veu matisat gràcies a les aportacions dels demés. D’altra banda, també es pot concloure, gràcies al fet i partint de la concepció constructivista del coneixement i al fet que les persones som essers humans que ens enriquim a través de la interacció amb els altres; que la creació del coneixement s’origina i es modula gràcies a la interacció.

Al llarg d’aquest fil es veu un seguit d’aportacions en les quals es va creant coneixement compartit, atacant premisses d’altres argumentacions, apostant per altres matisos, per tal de concloure de manera diferent. El procediment seguit era el de llegir les argumentacions dels companys tant del propi bàndol com les dels demés, elaborar contraargumentacions i defensar-les. Això és un clar exemple d’interacció a l’aula. Difícil en un entorn virtual com el de la UOC.

Tot i que la línea general del fil és aquesta, sovint es troben aportacions que estan encabudes dins d’argumentacions amb les quals no hi ha cap tipus de relació. D’altra banda, també és precís mencionar el fet que algunes de les argumentacions no seleccionen correctament les conclusions, els fets i les tesis. Això dificulta la tasca de coneixement compartit i la refutació de certes premisses.

En termes generals però, el fil argumentatiu del debat ha establert una comunicació entre tots els participants, amb intercanvi d’informació de continguts, experiències, sempre en combinació amb les noves tecnologies.

Finalment, cal dir que totes les argumentacions, tant tecno- deterministes com socio- deterministes, constitueixen dues cares de la mateixa moneda i que no podrien coexistir l’una sense l’altra. Tal i com diu Jonassen, aprendre habilitats d’argumentació contribueix al canvi conceptual i al conseqüent aprenentatge significatiu.

Reflexioneu sobre el paper del moderador en aquest fil de conversa. Va intervenir? Amb quina intenció? Fent què? Es van tenir en compte les seves intervencions? Exemplifiqueu les vostres observacions.

L’aportació realitzada per la consultora va ser a l’inici del debat: “Responeu a aquest missatge o a algú dels següents del fil per seguir aquesta discussió segons el vostre bàndol. Es proposa discutir de manera argumentada, el paper de les TIC en l’educació i la cultura a l’Àfrica menys desenvolupada.”

Així doncs, pel que fa les aportacions del moderador es pot dir que són per emmarcar la situació de debat. En tot moment, ha adoptat un paper secundari. Es pot afirmar, doncs que el consultor ha abandonat el seu rol de transmissió del coneixement per a convertir-se en un orientador, assessor, modulador i dissenyador de situacions d’ensenyament- aprenentatge.

Reflexioneu sobre el paper que han tingut les funcionalitats del campus (fils de conversa, boles, notes tipus “post-it”, banderetes, text enriquit, fotos i currículum dels participants...) i el fet que la discussió fos en línia, és a dir, asíncrona i basada en la llengua escrita, que hi haguessin rols o bàndols a seguir.... Aquestes funcionalitats i característiques ¿van facilitar la discussió o la van dificultar? La discussió oral o sense alguna de les funcionalitats, ¿hagués tingut un resultat diferent en l’aprenentatge dels estudiants? En quin sentit? Afegiries alguna altra funcionalitat en la bústia de debat o algun element tècnic o tecnològic (protocol d’intervenció més elaborat, altres recursos gràfics o estructuradors....).

En termes generals, la utilització de les funcionalitats del campus han estat emprades correctament. Els protocols dels fils de conversa, considero que han estat molt útils i que tothom els ha anat seguint. D’altra banda tampoc no s’han utilitzat massa altres funcionalitats com: les boles, els post-its, les banderetes... Tot i que hagués estat útil en determinades ocasions.

En el cas que el debat hagués estat oral, l’aprenentatge dels participants hagués estat molt diferent. Aquesta discussió ha estat asíncrona i basada en la llengua escrita; si hagués estat oral, elements que prenen pes en aquest tipus de llenguatge haguessin marcat més que d’altres que en aquest han estat referents. Per exemple, en el debat escrit es pot planificar més la discussió i els arguments, utilitzant recursos com la negreta, cursiva... en el debat oral s’utilitzen les estratègies del llenguatge no verbal: gestos, mirada, transmissió de seguretat…

Pel que fa una major utilització de les funcionalitats del campus, jo personalment, no utilitzaria cap més. Considero que ja teníem un ventall prou ampli d’opcions i que algunes no les vam utilitzar, per manca de temps, volum de feina, dificultat... D’altra banda, aquests nous recursos que la participació en el debat ens ha aportat, fa que els puguem utilitzar en altres contextos i assignatures.

Compara l’entorn de discussió que hem emprat (debat de la uoc i cmap) amb altres CSCA com els que es comenten al material en paper de Jonassen, bloc 4 i al y en el capitulo XI de Coll, C. de la bibliografía propuesta.

En el material paper es comenten diverses eines cognitives conegudes com a programari de CSCA (Argumentació col·laborativa assistida per ordinador). Aquestes eines donen suport a la construcció de coneixement dels estudiants, la recerca d’informació i proves que recolzin les tesis i ajuden a mantenir la discussió en línia. Aquestes eines es poden comparar amb els entonrs de discussió que hem utilitzat al llarg de l’assignatura.

Pel que fa els debats, es podrien comparar am el BBS. Aquesta eina permet  interconnectar persones per poder subministrar serveis de missatgeria electrònica, compartició d'informació i de fitxers en general. En el debat vam utilitzar una eina similar, que permetia enllaçar argumentacions i contrargumentacions dels diferents participants. Una altra eina comparable al debat de la UOC seria el SenseMaker. Aquest és un entorn dissenyat per agrupar diferents proves en categories i per a crear arguments científics associats a un projecte. El Convince Me, també es podria compararamb el debat ja que és una eina d’argumentació.

Pel que fa el CmapsTools, es pot comparar amb el  programa de Belvedere. Aquest també utilitza el model d’argumentació de Toulmin. Tot i això, el Cmaps permet una estructuració més flexible dels contingut i, per tant, permet crear diferent mapes i representacions; en canvi, el Belvedere, només permet fer mapes argumentatius. Així doncs, aquest programa també es podria relacionar amb la manera de representar visualment les tesis i conclusions en el debat.

Totes aquestes eines poden resultar molt útils, tant per adquirir competències argumentatives, com per a resoldre discussions de manera col·laborativa.

Elaboreu una rúbrica senzilla en Rubistar i avalueu el valor qualitatiu dels arguments triats. Cal que recullin: adequació al fil de debat incorporat, validesa de recolzaments d’autoritat-exemples aportats, construcció fonamentada de premisses i tesis, claredat i solidesa de l’argument elaborat.

Una rúbrica és el conjunt de “criteris i estàndards, típicament enllaçats amb l’objectiu d'aprenentatge, que són utilitzades per avaluar un nivell d'acompliment o una tasca. Una rúbrica és una eina de qualificació utilitzada per realitzar avaluacions subjectives. Les rúbriques permeten estandarditzar l'avaluació d'acord a criteris específics, fent la qualificació més simple i transparent.”

Una rúbrica doncs, serà una eina per valorar el grau de competència assolida o mostrada en la tasca duta a terme, en aquest cas, la participació en el debat. Un exemple de rúbrica serà el següent:


Així doncs, amb la rúbrica creada es pot avaluar cada una de les següents variables: l’adequació al fil de debat incorporat, la validesa de recolzaments d’autoritat-exemples aportats, la construcció fonamentada de premisses i tesis, i la claredat i solidesa de l’argument elaborat.

Pel que fa l’adequació al fil de debat incorporat, totes les aportacions valorades mostren un 4 o 3 en la rúbrica, així doncs es pot afirmar que totes les aportacions s’adeqüen en un grau força elevat al fil del debat en si. Pel que fa la validesa de recolzaments aportats i la construcció fonamentada de premisses i tesis, totes elles donen suport als fets amb construccions coherents, tot i que sovint no suficientment clars, sovint es mostren massa redundant i per tant són difícils d’entendre. Per últim comentar la claredat i solidesa de l’argument elaborat, en termes generals, es percep una redacció clara, coherent i transcendental.  

Cal dir, que les aportacions preses per a elaborar el mapa conceptual eren triades entre les altres per motius de claredat expositiva i que complien alhora el model de Toulmin. Motius pels quals l’avaluació en la rúbrica resulta tan positiva. 

Construïu una senzilla taula amb les reflexions sobre la importància de l’eina cmap per a la construcció de mapes d’argumentació i la seva diferència en relació als mapes de conceptes.

Importància de l’eina cmap
-       Eina de descàrrega gratuïta
-       Compartir els mapes amb altres usuaris
-       Utilització senzilla
-       Possibilita el treball en xarxa o individual
-       Transformació fàcil en altres formats
Similituds entre la construcció de:
Mapes argumentatius
Mapes de conceptes
-       Representació de coneixement
-       Utilitza estratègies visuals i gràfiques
Diferències entre la construcció de:
Mapes argumentatius
Mapes de conceptes
-       Representació gràfica d’un text argumentatiu
-       Basats en les aportacions de Toulmin
-       La seva estructura està configurada per l’esquema argumentatiu lineal: fets que condueixen a una conclusió.
-       Amb interacció amb: justificacions, recolzaments, excepcions i modalitats.
-       Representació gràfica de conceptes
-       Basats en les aportacions de Joseph Novak i David Ausubel
-       La seva estructura està configurada pel model de construcció del coneixement significatiu (enllacem nou amb vell coneixement)
-       Xarxa de conceptes o nodes units per enllaços


No hay comentarios:

Publicar un comentario