miércoles, 11 de abril de 2012

Debat. La gran idea de Binta



El món occidental segueix tenint una concepció post-colonitzadora envers Àfrica. Molts de vosaltres, com la Lara Capella, apunteu que és una necessitat que l'Àfrica adopti mesures per introduir les noves tecnologies a la seva educació, ja que aquestes són la base del desenvolupament econòmic i social "Es necessària perquè la humanitat avanci com a tal. Sense avenços tecnològics encara seriem a l’edat de pedra". 

Molt bé, possiblement les noves tecnologies siguin la base del desenvolupament econòmic i social a casa nostra, però perquè ho hauria de ser a l’Àfrica? A més a més, les noves tecnologies no contribueixen a res si després no les saps utilitzar. De que serveix tenir un rellotge suís si després no saps perquè sona al migdia?

Sota el meu punt de vista i responent a algunes aportacions tecnodeterministes, la tecnologia no es crea per facilitar la vida de la societat. La tecnologia fins ara s’ha creat i desenvolupat per temes purament econòmics. Perquè es va començar a vendre el cotxe durant els anys 60? Per tal que les famílies poguessin anar de vacances? No, es va comercialitzar per extreure’n els màxims beneficis. La comercialització de la rentadora, també va suposar un gran canvi en la societat, entre d’altres coses va permetre l’emancipació de la dona. Però l’objectiu principal de la persona que les venia era que les dones s’alliberessin de fer la bugada o fer els màxims beneficis? Què la dona musulmana tingui accés a Internet no tindrà també un rerefons politic-economic?

Si introduïm les noves tecnologies a l’Àfrica tal i com senyala en Joan Puigserver, considero que correm el perill que els països africans estaran “replets de maquinària mèdica, ordinadors, pissarres digitals... Però sense metges, ni mestres, ni enginyers, ni arquitectes... No trobes que abans que la tecnologia ha d’estar la persona?”. 

D’altra banda i com a exemple, a Brasil i altres països sud-americans passa això que comentem que podria passar a l’Àfrica. La gent no té diners per comprar-se sabates però té l’últim Iphone o un ordinador portàtil. La meva pregunta és: això un és un altre tipus de colonialisme, el colonialisme tecnològic dels països del nord amb els del sud?

Considero doncs, que el més important a l’Àfrica no són les noves tecnologies, ho és l’educació. “És millor ensenyar a pescar que no que et donin un peix”. Considero que el primer pas a l’Àfrica és una educació universal i gratuïta, per tal que després ells desenvolupin la seva pròpia tecnologia, orientada a les seves necessitats, i no a les necessitats que nosaltres tenim o a les necessitats que nosaltres creiem que ells tenen. 

Ara el problema que es presenta és el de com educar? Alguns de vosaltres ja ho heu esmentat, com la Natalia Grau, el que falta a l’Àfrica és: formació, polítiques educatives, i sobre tot compromís social, però per part de la resta del món. "Disposar d'una educació de qualitat".Recomano la lectura del Fòrum Mundial sobre l’Educació i el document que resulta del congrés (a Dakar). Aquest és un text destinat a tractar la necessitat i la importància de l’educació per a tothom. En el document trobem una declaració d’intencions plantejada per la UNESCO, on hi ha una manca de relació entre un programa plantejat des d’occident, descontextualitzat i sense implicar la realitat dels països subdesenvolupats; i el lloc on es durà la pràctica, Àfrica.

D’altra banda, l’educació és important a l’Àfrica però en l’actualitat més de 900 milions de persones no tenen accés a l’aigua corrent. És per aquest motiu que ens podem preguntar: aquests infants i adults no escolaritzats que preferirien aigua o educació? Per tant, caldria ajustar aquests objectius educatius, plantejats des d’una perspectiva antropocèntrica i occidentalitzada. Com ens podem plantejar educar tot el món si hi ha països en els quals les necessitats més bàsiques no estan cobertes? El que també està clar és que l’educació és la clau. 

En general i com a mode de conclusió, m’agradaria destacar la visió antropocèntrica que tenim del món. I un gran exemple d’això ho seria aquest curt, ja que segurament mai no ens havíem plantejat que una família africana adoptés un nen occidental. D’entrada fa riure, però després te n’adones de  la sensibilitat del vídeo i de que tantes tecnologies i desenvolupament econòmic que ens pensem que tenim, tampoc serveixen per massa.


No hay comentarios:

Publicar un comentario