L’avaluació inicial va ser l’activitat encarregada de descriure, contextualitzar i emmarcar els meus coneixements previs sobre l’assignatura. En aquest apartat vaig considerar la importància que té la tecnologia i la ciència a la nostra societat i el paper que hi juguen en l’educació. Així com la relació que ambdues tenen entre elles.
Partint així del mapa conceptual realitzat en aquell moment, podem entendre
les connexions primerenques que veia entre els conceptes de: ciència, societat,
tecnologia i educació.
D’aquesta manera partim que l’eix central del mapa, són els conceptes: d’educació,
societat, ciència i tecnologia. L’educació fonamenta la tecnologia i la ciència
desenvolupant-les com a tals. Així doncs, la tecnologia i la ciència necessiten
de l’educació i la formació per a desenvolupar-se per tal que les innovacions científiques
i tecnològiques es duguin a terme.
Tal i com es mostra en el mapa, la tecnologia i la ciència tenen una
relació simbiòtica entre elles. Partint dels meus coneixements previs, entenia
que ciència i tecnologia no poden existir l’una sense l’altre. En aquest moment
entenia que la ciència era la part teòrica de la tecnologia, i que aquesta es
basava en l’aplicació de les teories científiques i les duia a la pràctica.
En el mapa conceptual també exposo que ciència i tecnologia són dues
matèries que s’apliquen en la societat en la qual vivim. I que per tant són un
pilar fonamental d’aquesta. En la nostra societat és també on es desenvolupa l’educació
la qual per existir necessita de la societat.
Segons les teories de la Psicologia Social, individu i societat tenen una
relació de mútua necessitat i interconnexió. Aquesta relació és la que també
establia entre els conceptes d’educació i de societat, no existeix societat de
persones si no fos gràcies a una educació comú; i no existiria educació dins un
marc o context social. És a dir, que no podem entendre l’una sense l’altre.
Tot i això un cop estudiat l’article de Domenech i Tirado, “Ciència,
tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia”, s’entén que ciència,
societat i tecnologia no tenen aquest rols complementaris i tant meticulosament
diferenciats; sinó que “s’argumenta la necessitat de parlar de ciència,
tecnologia i societat com un tot que fa intel·ligible la realitat quotidiana en
la que vivim”.
Donat el fet que entenem societat, tecnologia i ciència com “tres àmbits
temàtics que es poden considerar tradicionalment com a diferenciats: la ciència
és una cosa, la tecnologia, una altra, i també és una altra cosa molt diferent
la societat. I no convé que es barregin. Ara bé, quan comencem a aprofundir en
qualsevol d'aquests àmbits, es fa evident que les fronteres que els
distingeixen són fràgils i incertes, de manera que no importa si l'anàlisi se
centra en la ciència, la tecnologia o la societat, ja que al final es topa amb
les tres entitats com un tot indiscernible”.
En aquest nou mapa conceptual he integrat el concepte de societat de la
informació. La nostra societat ja no és una cosa discernible de la tecnologia i
la ciència; de fet és una propietat més d’aquesta. L’eix central doncs d’aquest
mapa és la Societat de la Informació. Entenent-la com un concepte que aglutina
els conceptes anteriors del primer mapa conceptual: Tecnologia, Ciència i
Societat.
Entenem doncs la Societat de la Informació com aquella en la qual les
tecnologies que faciliten la creació, distribució i manipulació de la
informació juguen un paper important en les activitats socials, culturals i
econòmiques.
“La societat de la informació és vista com la successora de la societat
industrial. Relativament similars serien els conceptes de societat
postindustrial (Daniel Bell), postfordisme, societat postmoderna, societat del
coneixement, entre d'altres. Aquest últim concepte semblaria estar emergint en
detriment de la societat de la informació”.
En aquest nou mapa, la Societat de la Informació segueix tenint una estreta
relació amb el que entenem per Educació. Per tant, una desenvolupa l’altre,
sent impossible, entendre l’una sense l’altre. La relació entre ambdues és
estudiada per la Psicologia Social.
La Societat de la Informació està basada de tres conceptes clau: la comunicació,
tant en el seu procés com en el seu producte, s’ha convertit en font de
productivitat i de poder com no havia passat abans en la història de la
humanitat; la velocitat del canvi i la complexitat es converteixen en elements
típics d’aquesta societat; i com Les TIC impacten en tots els sectors de la
societat.
Aquest fort impacte de les TIC genera uns mites i alhora unes noves
parcel·les de coneixement quan les apliquem en l’educació i la societat. Com a
mites principals trobem
- Afavorir un model democràtic d’educació que facilita l’accés a totes les persones. Educació/formació per a tots.
- El mite de la llibertat d’expressió i la participació igualitària de tots.
- El mite de l’amplitud de la informació i l’accés il·limitat a tots els continguts.
- El mite del valor per se de les tecnologies.
- El mite de la neutralitat de les TIC.
- El mite de la interactivitat.
- El mite de “més impacte”, “més efectiu”, i “més fàcil del retenir”.
- El mite de les “reduccions”: “reducció del temps d’aprenentatge” i “reducció del cost”.
- El mite de les “ampliacions”: “a més persones” i “més accés”.
- El mite de les tecnologies com a manipuladores de l’activitat mental.
- El mite de l’existència d’una única tecnologia. La supertecnologia.
- El mite de la substitució del formador.
- El mite de les tecnologies com la panacea que resoldrà tots els problemes educatius
Com a noves parcel·les de coneixement trobem les següents:
- L’ampliació eines d'aprenentatge
- La creació d’entorns flexibles
- La major capacitat d'interacció
- La flexibilització d'itineraris formatius
- La flexibilització d'estratègies de formació
- L’ampliació de la informació
Aquestes noves parcel·les de coneixement són creades gràcies a les TIC i
alhora aquestes TIC condicionen l’educació actual, que les desenvolupen.
Portant així a entendre l’Educació com un dels motors de la Societat de la
Informació.
Així doncs la Societat de la Informació la podem entendre des de diferents
vessants segons els determinismes i el grau en què es creu que la tecnologia té
petjada en la Societat: poden ser: socio-determinista o tecno-determinista.
Però amb el temps ha anat guanyant adeptes els plantejaments que fugen de les
perspectives excloents d’un o de l’altre determinisme. Actualment, trobem el
model de “postulat d’heterogeneïtat”, que és hereu dels estudis etnogràfics en
laboratoris.
Pel que fa els conceptes de Tecnologia i Ciència, segueixen tenint un paper
fonamental en aquesta nova concepció. Així doncs s’explica que tecnologia i
ciència fomenten l’Educació mitjançant les TIC i que aquestes també generen
coneixement que l’aporten a la Societat.
El concepte de Ciència i la seva significació en la Societat és estudiat
per diverses branques del coneixement, entre les que cal destacar la Psicologia
de la Ciència i la Sociologia. Dins el marc d’estudi de la Sociologia, cal
destacar la sociologia dels coneixement científic i la sociologia de la
ciència.
Com a element clau final trobem el terme de la Tecnologia Educativa.
Aquesta és l’encarregada d’estudiar la relació que existeix entre Educació,
Tecnologia i Societat de la Informació.
Entenem per tant, la Tecnologia Educativa com el resultat de
les pràctiques de diferents concepcions i teories educatives per a la resolució
situacions referits a l'ensenyament i l'aprenentatge, recolzades en les TIC
(tecnologies d'informació i comunicació).
La Tecnologia Educativa és un concepte creat als Estats Units i que està fonamentada
per: la influència dels mitjans audiovisuals i mitjans de comunicació de massa
aplicats al terreny educatiu; la introducció de la psicologia conductista en el procés d’ensenyament-aprenentatge; la
introducció de l’enfocament sistèmic aplicat a l’educació; i les orientacions
sorgides de la tecnologia de la informació.
Així doncs, la teoria de la comunicació ha servit per a comprendre que les
imatges i missatges mediats no han servit únicament per a la transmissió
d’informació, sinó que també, les seves
possibilitat d’acció s’amplien fins als paràmetres de les funcions estètiques,
poètiques i estètiques.
Pel que fa les aportacions de la psicologia en la Tecnologia Educativa, cal
destacar tres gran corrents que més l’han influenciat: la psicologia de
Gestalt, la conductista, i la psicologia cognitiva i constructiva.
L’aportació més significativa de la psicologia de Gestalt, és que fa les
seves aportacions en el camp de les percepcions. Les aportacions de la psicologia
conductista és que aporta: el valor del reforç, la formulació d’objectius
operatius, l’ensenyament programat i la creació de dissenys específics. Pel que
fa la psicologia cognitiva i constructiva aporta: la importància dels
coneixements previs, i l’aprenentatge significatiu.
Pel que fa la introducció de l’enfocament sistèmic aplicat a l’educació,
planteja dos enfocaments, un referit als mitjans didàctics (tecnologia en
educació), i l’altre es refereix a la manera sistemàtica de dissenyar
(tecnologia de l’educació).
No hay comentarios:
Publicar un comentario