Informe de síntesi. Desenvolupament

Comentari del mapa conceptual de l’Avaluació Inicial

L’avaluació inicial va ser l’activitat encarregada de descriure, contextualitzar i emmarcar els meus coneixements previs sobre l’assignatura. En aquest apartat vaig considerar la importància que té la tecnologia i la ciència a la nostra societat i el paper que hi juguen en l’educació. Així com la relació que ambdues tenen entre elles. 

Partint així del mapa conceptual realitzat en aquell moment, podem entendre les connexions primerenques que veia entre els conceptes de: ciència, societat, tecnologia i educació.

D’aquesta manera partim que l’eix central del mapa, són els conceptes: d’educació, societat, ciència i tecnologia. L’educació fonamenta la tecnologia i la ciència desenvolupant-les com a tals. Així doncs, la tecnologia i la ciència necessiten de l’educació i la formació per a desenvolupar-se per tal que les innovacions científiques i tecnològiques es duguin a  terme.

Tal i com es mostra en el mapa, la tecnologia i la ciència tenen una relació simbiòtica entre elles. Partint dels meus coneixements previs, entenia que ciència i tecnologia no poden existir l’una sense l’altre. En aquest moment entenia que la ciència era la part teòrica de la tecnologia, i que aquesta es basava en l’aplicació de les teories científiques i les duia a la pràctica.

En el mapa conceptual també exposo que ciència i tecnologia són dues matèries que s’apliquen en la societat en la qual vivim. I que per tant són un pilar fonamental d’aquesta. En la nostra societat és també on es desenvolupa l’educació la qual per existir necessita de la societat.

Segons les teories de la Psicologia Social, individu i societat tenen una relació de mútua necessitat i interconnexió. Aquesta relació és la que també establia entre els conceptes d’educació i de societat, no existeix societat de persones si no fos gràcies a una educació comú; i no existiria educació dins un marc o context social. És a dir, que no podem entendre l’una sense l’altre.

Tot i això un cop estudiat l’article de Domenech i Tirado, “Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia”, s’entén que ciència, societat i tecnologia no tenen aquest rols complementaris i tant meticulosament diferenciats; sinó que “s’argumenta la necessitat de parlar de ciència, tecnologia i societat com un tot que fa intel·ligible la realitat quotidiana en la que vivim”.

Comentari del mapa conceptual de la PAC 1

Donat el fet que entenem societat, tecnologia i ciència com “tres àmbits temàtics que es poden considerar tradicionalment com a diferenciats: la ciència és una cosa, la tecnologia, una altra, i també és una altra cosa molt diferent la societat. I no convé que es barregin. Ara bé, quan comencem a aprofundir en qualsevol d'aquests àmbits, es fa evident que les fronteres que els distingeixen són fràgils i incertes, de manera que no importa si l'anàlisi se centra en la ciència, la tecnologia o la societat, ja que al final es topa amb les tres entitats com un tot indiscernible”. 

En aquest nou mapa conceptual he integrat el concepte de societat de la informació. La nostra societat ja no és una cosa discernible de la tecnologia i la ciència; de fet és una propietat més d’aquesta. L’eix central doncs d’aquest mapa és la Societat de la Informació. Entenent-la com un concepte que aglutina els conceptes anteriors del primer mapa conceptual: Tecnologia, Ciència i Societat.

Entenem doncs la Societat de la Informació com aquella en la qual les tecnologies que faciliten la creació, distribució i manipulació de la informació juguen un paper important en les activitats socials, culturals i econòmiques. 

“La societat de la informació és vista com la successora de la societat industrial. Relativament similars serien els conceptes de societat postindustrial (Daniel Bell), postfordisme, societat postmoderna, societat del coneixement, entre d'altres. Aquest últim concepte semblaria estar emergint en detriment de la societat de la informació”.

En aquest nou mapa, la Societat de la Informació segueix tenint una estreta relació amb el que entenem per Educació. Per tant, una desenvolupa l’altre, sent impossible, entendre l’una sense l’altre. La relació entre ambdues és estudiada per la Psicologia Social.

La Societat de la Informació està basada de tres conceptes clau: la comunicació, tant en el seu procés com en el seu producte, s’ha convertit en font de productivitat i de poder com no havia passat abans en la història de la humanitat; la velocitat del canvi i la complexitat es converteixen en elements típics d’aquesta societat; i com Les TIC impacten en tots els sectors de la societat.

Aquest fort impacte de les TIC genera uns mites i alhora unes noves parcel·les de coneixement quan les apliquem en l’educació i la societat. Com a mites principals trobem

• Afavorir un model democràtic d’educació que facilita l’accés a totes les persones. Educació/formació per a tots.
• El mite de la llibertat d’expressió i la participació igualitària de tots.
• El mite de l’amplitud de la informació i l’accés il·limitat a tots els continguts.
• El mite del valor per se de les tecnologies.
• El mite de la neutralitat de les TIC.
• El mite de la interactivitat.
• El mite de “més impacte”, “més efectiu”, i “més fàcil del retenir”.
• El mite de les “reduccions”: “reducció del temps d’aprenentatge” i “reducció del cost”.
• El mite de les “ampliacions”: “a més persones” i “més accés”.
• El mite de les tecnologies com a manipuladores de l’activitat mental.
• El mite de l’existència d’una única tecnologia. La supertecnologia.
• El mite de la substitució del formador.
• El mite de les tecnologies com la panacea que resoldrà tots els problemes educatius   

Com a noves parcel·les de coneixement trobem les següents:

• L’ampliació eines d'aprenentatge
• La creació d’entorns flexibles
• La major capacitat d'interacció
• La flexibilització d'itineraris formatius
• La flexibilització d'estratègies de formació
• L’ampliació de la informació

Aquestes noves parcel·les de coneixement són creades gràcies a les TIC i alhora aquestes TIC condicionen l’educació actual, que les desenvolupen. Portant així a entendre l’Educació com un dels motors de la Societat de la Informació.

Així doncs la Societat de la Informació la podem entendre des de diferents vessants segons els determinismes i el grau en què es creu que la tecnologia té petjada en la Societat: poden ser: socio-determinista o tecno-determinista. Però amb el temps ha anat guanyant adeptes els plantejaments que fugen de les perspectives excloents d’un o de l’altre determinisme.  Actualment, trobem el model de “postulat d’heterogeneïtat”, que és hereu dels estudis etnogràfics en laboratoris.

Pel que fa els conceptes de Tecnologia i Ciència, segueixen tenint un paper fonamental en aquesta nova concepció. Així doncs s’explica que tecnologia i ciència fomenten l’Educació mitjançant les TIC i que aquestes també generen coneixement que l’aporten a la Societat.

El concepte de Ciència i la seva significació en la Societat és estudiat per diverses branques del coneixement, entre les que cal destacar la Psicologia de la Ciència i la Sociologia. Dins el marc d’estudi de la Sociologia, cal destacar la sociologia dels coneixement científic i la sociologia de la ciència.

Com a element clau final trobem el terme de la Tecnologia Educativa. Aquesta és l’encarregada d’estudiar la relació que existeix entre Educació, Tecnologia i Societat de la Informació.

Entenem per tant, la Tecnologia Educativa com el resultat de les pràctiques de diferents concepcions i teories educatives per a la resolució situacions referits a l'ensenyament i l'aprenentatge, recolzades en les TIC (tecnologies d'informació i comunicació).

La Tecnologia Educativa és un concepte creat als Estats Units i que està fonamentada per: la influència dels mitjans audiovisuals i mitjans de comunicació de massa aplicats al terreny educatiu; la introducció de la psicologia conductista en el procés d’ensenyament-aprenentatge; la introducció de l’enfocament sistèmic aplicat a l’educació; i les orientacions sorgides de la tecnologia de la informació.

Així doncs, la teoria de la comunicació ha servit per a comprendre que les imatges i missatges mediats no han servit únicament per a la transmissió d’informació,  sinó que també, les seves possibilitat d’acció s’amplien fins als paràmetres de les funcions estètiques, poètiques i estètiques. 

Pel que fa les aportacions de la psicologia en la Tecnologia Educativa, cal destacar tres gran corrents que més l’han influenciat: la psicologia de Gestalt, la conductista, i la psicologia cognitiva i constructiva.

L’aportació més significativa de la psicologia de Gestalt, és que fa les seves aportacions en el camp de les percepcions. Les aportacions de la psicologia conductista és que aporta: el valor del reforç, la formulació d’objectius operatius, l’ensenyament programat i la creació de dissenys específics. Pel que fa la psicologia cognitiva i constructiva aporta: la importància dels coneixements previs, i l’aprenentatge significatiu.

Pel que fa la introducció de l’enfocament sistèmic aplicat a l’educació, planteja dos enfocaments, un referit als mitjans didàctics (tecnologia en educació), i l’altre es refereix a la manera sistemàtica de dissenyar (tecnologia de l’educació).

Per últim cal comentar les orientacions sorgides de la tecnologia de la  informació que fan referència a les aplicacions a nivell empresarial i ocupacional.